El grup municipal de Convergència i Unió, alcalde, regidors i tots els amics que el formem, volem desitjar-vos unes molt bones festes, plenes d'amor i felicitat.
BON NADAL i FELIÇ ANY 2009!!!
24/12/08
27/6/08
Dinar a "El Pol"
El proper diumenge 20 de juliol se celebrarà el tradicional dinar de germanor dels components del grup a "El Pol", al preu de 10 euros per cap. L'assistència s'ha de confirmar abans del divendres 11 de juliol als responsables habituals. No hi falteu!!!
30/5/08
Casadesús, Junquera i Molero, a Breda
Narcís Junquera, Jordi Iglesias i Eudald CasadesúsAvui divendres, el diputat català i president de Convergència a Girona, Eudald Casadesús, juntament amb el conseller i delegat comarcal Narcís Junquera, i amb l'ex delgada de Cultura a Girona, Natàlia Molero, han estat a Breda on s'han reunit amb empresaris locals de diferents sectors (terrissa, construcció, serveis, botiguers...). En aquesta xerrada, en la qual també hi ha assistit l'alcalde de la vila, Jordi Iglesias, i els regidors Alfred Viecco i Albert Planasdemunt, s'han tractat de manera informal les diferents problemàtiques que afecten a aquests sectors.
12/5/08
L'orgull de ser català
Jo em sento orgullós de ser i sentir-me català, simplement és el que sento. No em puc identificar amb cap altra nació que no sigui Catalunya.
Però aquest sentiment d’orgull no sempre és del tot ple ja que tot i les ingerències contínues i repetides de primer Castella i després Espanya sobre la nostra cultura i identitat, hi ha una cosa que es constata com a clara: el poble català no és valent, fa mal dir-ho, no és políticament correcte, però crec amb certesa que massa sovint ens deixem trepitjar, massa sovint veiem com som contínuament menyspreats, com som humiliats i enganyats, i sempre intentem ser políticament correctes, no fos cas que allò o allò altre no ens ho donessin, callem, callem...
De ben cert és que no som un poble guerrer, som un poble forjat en el comerç, per lluitar havíem de contractar mercenaris com els Almogàvers, les nostres conquestes estaven més relacionades amb visió comercial que estratègiques. Lluitar no ha estat mai la nostra gran virtut. Segur que molts pensareu, i la revolta dels segadors? I la guerra que ens portà a Felip V i al seu decret de Nova Planta?
Sembla que aquí es va acabar el nostre coratge.
Avui es lliura una altra guerra, però no als carrers, no amb canons ni fusells, sinó amb plomes carregades de tinta que signen lleis, pressupostos, sentències judicials, diaris, falses promeses...
I nosaltres restem del tot passius mentre els nostres drets, el nostre patrimoni, la nostra cultura cada cop es veu més i més injuriada. Ni tant sols aquells que s’autoanomenen d’Esquerres Independentistes fan res tret de ridícules accions que encara serveixen més per fer de la nostra lluita i reivindicació anecdòtica i estèril.
Estic orgullós de ser català, per tantes i tantes virtuts com tenim, però m’entristeix observar com som un poble del tot inútil a l’hora de fer-nos escoltar. Ens mostrem dividits en temes d’estat, ens venem per quatre rals, per quatre promeses, i a sobre un cop les esperem encara ens les retallen. I nosaltres res, a callar i lamentar-nos.
Doncs va essent hora que comencem a deixar de lamentar-nos i a ser un poble de veritat, un poble que defensa el que és seu i que no permet que l’esclafin, que surt al carrer en massa en veure com vulneren constantment els nostres drets, que ens mostrem units i forts.
Però realment estem preparats com a poble per a tot això?
Permeteu que tingui els meus dubtes, són massa anys de restar de genolls enfront Espanya.
Però estic orgullós de ser Català...
Sergi de la Fuente
Però aquest sentiment d’orgull no sempre és del tot ple ja que tot i les ingerències contínues i repetides de primer Castella i després Espanya sobre la nostra cultura i identitat, hi ha una cosa que es constata com a clara: el poble català no és valent, fa mal dir-ho, no és políticament correcte, però crec amb certesa que massa sovint ens deixem trepitjar, massa sovint veiem com som contínuament menyspreats, com som humiliats i enganyats, i sempre intentem ser políticament correctes, no fos cas que allò o allò altre no ens ho donessin, callem, callem...
De ben cert és que no som un poble guerrer, som un poble forjat en el comerç, per lluitar havíem de contractar mercenaris com els Almogàvers, les nostres conquestes estaven més relacionades amb visió comercial que estratègiques. Lluitar no ha estat mai la nostra gran virtut. Segur que molts pensareu, i la revolta dels segadors? I la guerra que ens portà a Felip V i al seu decret de Nova Planta?
Sembla que aquí es va acabar el nostre coratge.
Avui es lliura una altra guerra, però no als carrers, no amb canons ni fusells, sinó amb plomes carregades de tinta que signen lleis, pressupostos, sentències judicials, diaris, falses promeses...
I nosaltres restem del tot passius mentre els nostres drets, el nostre patrimoni, la nostra cultura cada cop es veu més i més injuriada. Ni tant sols aquells que s’autoanomenen d’Esquerres Independentistes fan res tret de ridícules accions que encara serveixen més per fer de la nostra lluita i reivindicació anecdòtica i estèril.
Estic orgullós de ser català, per tantes i tantes virtuts com tenim, però m’entristeix observar com som un poble del tot inútil a l’hora de fer-nos escoltar. Ens mostrem dividits en temes d’estat, ens venem per quatre rals, per quatre promeses, i a sobre un cop les esperem encara ens les retallen. I nosaltres res, a callar i lamentar-nos.
Doncs va essent hora que comencem a deixar de lamentar-nos i a ser un poble de veritat, un poble que defensa el que és seu i que no permet que l’esclafin, que surt al carrer en massa en veure com vulneren constantment els nostres drets, que ens mostrem units i forts.
Però realment estem preparats com a poble per a tot això?
Permeteu que tingui els meus dubtes, són massa anys de restar de genolls enfront Espanya.
Però estic orgullós de ser Català...
Sergi de la Fuente
7/5/08
Política, diàleg i confrontació
"La política no hauria de servir mai perquè les persones s'enemistessin" (Jordi Pujol).
Acabo de llegir aquesta cita del President Pujol i malgrat penso que hauria de tenir tota la raó del món, els fets ens demostren el contrari. En tots els àmbits (estatal, nacional, provincial, comarcal, local... i veïnal!!!) és freqüent que cap de govern i cap d'oposició acabin convertint-se en enemics irreconciliables. D'exemples n'hi ha molts i en tenim de propers.
Alguns pensaran que dos no es barallen si un no vol, però això no és cert. En aquest món, si un vol, hi ha baralla. Si un vol, la dialèctica s'escalfa. Només que un vulgui, la guerra està oberta. És així de senzill. És així de simple.
Per tant, és igual de fàcil posar-hi punt i final. Només cal que cap dels dos vulgui. Que només s'entri en un debat d'idees, amb arguments sòlids i no amb punyalades personals que no enriqueixen ni afavoreixen a ningú.
No pensem igual; tot i això, no som enemics. Perquè treballem pel mateix objectiu.
Jordi Sibina
Acabo de llegir aquesta cita del President Pujol i malgrat penso que hauria de tenir tota la raó del món, els fets ens demostren el contrari. En tots els àmbits (estatal, nacional, provincial, comarcal, local... i veïnal!!!) és freqüent que cap de govern i cap d'oposició acabin convertint-se en enemics irreconciliables. D'exemples n'hi ha molts i en tenim de propers.
Alguns pensaran que dos no es barallen si un no vol, però això no és cert. En aquest món, si un vol, hi ha baralla. Si un vol, la dialèctica s'escalfa. Només que un vulgui, la guerra està oberta. És així de senzill. És així de simple.
Per tant, és igual de fàcil posar-hi punt i final. Només cal que cap dels dos vulgui. Que només s'entri en un debat d'idees, amb arguments sòlids i no amb punyalades personals que no enriqueixen ni afavoreixen a ningú.
No pensem igual; tot i això, no som enemics. Perquè treballem pel mateix objectiu.
Jordi Sibina
30/4/08
CiU "LA CASA GRAN DE BREDA"
El grup municipal de Breda està un cop més d'enhorabona i no fruit de la casualitat. M'explicaré:Per posar en marxa aquesta màquina política a Breda cal l'esforç de molta gent, militants, simpatitzants, amics i tota una colla de persones que tenim un projecte comú, el de voler el millor per la nostra vila, encara això sí, que sigui, amb diverses prespectives o maneres de veure les coses. I és aquí on la màquina es posa en marxa, el fet de que hi convergeixin tantes i diferentes persones com inquietuds. Cada any pels voltants d’aquestes dates tinc la sensació de començar un nou any polític, encentant-lo per la fira d’entitats. Un punt de trobada on les idees, les tertúlies, les postes en escena, els amics per un mateix ideal o tan sols els qui volen participar-ne, es barrejen per un comú denominador un estand per la festa de l’Ajust. Qui sap, molts pensareu que es un estand i prou, però l’esperit de tot plegat crec que no és altre, que el de donar-nos a conèixer, siguent festius, comunicatius amb la gent i amb les altres entitats, donar color i sobretot, perquè la nostra vila segueixi creixent en tots sentits.Són pocs dies però suficients, per què tots els companys i companyes de grup ens sentin vius i seguim els projectes que ens encoratgen i ens engresquen, i és aquí, on els fem partíceps amb els altres.Els butlletins, els caramels, els globus, i d’altres, són l’excusa perfecte per posar en marxa la màquina de la que parlo.Uns escriuen, altres munten, d’altres reparteixen, alguns programen, pocs s’ho miren i tots sumem, aquest és el nostre tret diferencial, oberts a tots i a tothom i com no amb ganes de ser la casa gran de Breda, amb cabuda pel qui vulgui.Sempre avançant i intentant millorar. Moltes gràcies companys i penseu que estem d'enhorabona!!!
Joan Miquel Terradas i Giol
Joan Miquel Terradas i Giol
22/4/08
Recomanacions literàries
Amb Sant Jordi a les portes, us proposem dos llibres més que interessants:
“Memòries (I) 1930-1980” de Jordi Pujol”. Aquesta obra és la primera part de les memòries de Jordi Pujol, el polític, sense cap mena de dubte, més important que ha donat Catalunya en els darrers segles. L’obra comença al 1930, data del seu naixement, i acaba al 1980, any en què va guanyar les primeres eleccions catalanes al capdavant de la candidatura de Convergència i Unió, convertint-se en President de la Generalitat de Catalunya.
En aquest primer volum, doncs, podem conèixer els seus orígens, vivències, consciència política, vida familiar i el què el va dur a dedicar la seva vida a Catalunya. Actualment, ja s’està treballant en l’elaboració del segon volum de les seves memòries, que comptaran amb un important contingut polític.
Jordi Pujol ha estat una peça fonamental del catalanisme del segle XX, un líder polític carsimàtic, en la clandestinitat, sota la dictadura franquista i com a president de la Generalitat de Catalunya durant sis legislatures consecutives. L’obra, doncs, permet entendre no només la seva figura, sinó la història recent de la nostra nació. Imprescindible!
"Democràcia a sang freda" de David Madí. A partir de l'experiència com a director de les campanyes d'Artur Mas, Madí fa un àcid repàs a la política catalana dels darrers anys. Parla sobre la possibilitat que Duran liderés el partit si aquest s'hagués fusionat, de l'hipotètic trencament entre CDC i UDC, de les bambalines de Mas, Carod, Montilla, Maragall o Benach, i de la reunió a Madrid per aprovar l'estatut, entre d'altres. Si es vol conèixer la part més obscura de la política catalana, aquesta és una bona ocasió.
“Memòries (I) 1930-1980” de Jordi Pujol”. Aquesta obra és la primera part de les memòries de Jordi Pujol, el polític, sense cap mena de dubte, més important que ha donat Catalunya en els darrers segles. L’obra comença al 1930, data del seu naixement, i acaba al 1980, any en què va guanyar les primeres eleccions catalanes al capdavant de la candidatura de Convergència i Unió, convertint-se en President de la Generalitat de Catalunya.
En aquest primer volum, doncs, podem conèixer els seus orígens, vivències, consciència política, vida familiar i el què el va dur a dedicar la seva vida a Catalunya. Actualment, ja s’està treballant en l’elaboració del segon volum de les seves memòries, que comptaran amb un important contingut polític.
Jordi Pujol ha estat una peça fonamental del catalanisme del segle XX, un líder polític carsimàtic, en la clandestinitat, sota la dictadura franquista i com a president de la Generalitat de Catalunya durant sis legislatures consecutives. L’obra, doncs, permet entendre no només la seva figura, sinó la història recent de la nostra nació. Imprescindible!
"Democràcia a sang freda" de David Madí. A partir de l'experiència com a director de les campanyes d'Artur Mas, Madí fa un àcid repàs a la política catalana dels darrers anys. Parla sobre la possibilitat que Duran liderés el partit si aquest s'hagués fusionat, de l'hipotètic trencament entre CDC i UDC, de les bambalines de Mas, Carod, Montilla, Maragall o Benach, i de la reunió a Madrid per aprovar l'estatut, entre d'altres. Si es vol conèixer la part més obscura de la política catalana, aquesta és una bona ocasió.
13/4/08
Un estand molt acollidor
D'aquesta manera que veieu a la fotografia ens ha quedat l'estand que tenim instal·lat durant tot el cap de setmana a la Fira d'Entitats de Breda. En ell, repartim globus, caramels i el nostre butlletí "Bredavui". Acosteu-vos-hi i xerrarem una estona!
7/4/08
Serem a la Fira d'Entitats!
Aquest cap de setmana se celebra a Breda la Fira d'Entitats. En la mateixa, el Grup Municipal de Convergència i Unió de Breda hi tindrem un estand propi, on podrem conversar amb els vilatans de tots aquells temes que afecten la vila.
A més a més, repartirem una nova edició del nostre butlletí, "Bredavui".
A més a més, repartirem una nova edició del nostre butlletí, "Bredavui".
4/4/08
Madí presenta el seu llibre a Sant Hilari
El portaveu de Convergència Democràtica de Catalunya, David Madí, serà avui divendres a Sant Hilari Sacalm per presentar el seu primer llibre, Democràcia a sang freda. L'acte tindrà lloc aquest vespre a la sala noble de la Cooperativa.
3/4/08
Felip Puig i Jordi Xuclà van visitar Breda
Un dels màxims dirigents de Convergencia i Unió, Felip Puig, així com el candidat de la coalició per les comarques gironines en les eleccions generals, Jordi Xuclà, van visitar Breda el passat mes de març. Aquí, acompanyats pel president del Consell Comarcal de La Selva, Robert Fauria, i de l’alcalde de Breda, Jordi Iglesias, a més a més de regidors i simpatitzants bredencs, van poder parlar amb diferents vilatans i comerciants de la nostra vila per explicar-los les bases del programa electoral de CiU.
Des del grup municipal de Convergència i Unió de Breda, creiem que aquest tipus de trobades són escencials tant a nivell global com local, ja que aquests representants del partit copsen els neguits, problemes i realitats de la gent dels diferents municipis.
12/3/08
Nou blog de CiU de Breda
Aquest és el nou blog del Grup Municipal de CiU de Breda. En ell hi trobareu diferents informacions del municipi i del propi grup.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
